Nascuda i resident a Barcelona, l'any 1981 realitza la seva primera exposició.

El recorregut pictòric l'inicia amb l'arquitectura com a representació de la cultura urbana, propera al neo-expressionisme dels anys 80. El laberint com a metàfora de la ciutat s'instal·la a la seva pintura donant pas a un altre espai significatiu: la cavitat. Aquest no-lloc s'identifica com una figura de la pròpia identitat. L'any 2002 presenta la vídeo-instal·lació 2 habitacions amb vistes al Centre d'Art Santa Mònica de Barcelona. Més tard, la utilització de l'espai des d'una perspectiva de l'artifici evoluciona en una nova imatge: la naturalesa, on el bosc, les boires i l'aigua són els protagonistes. Especialment aquest darrer element, l’aigua, juga un paper fonamental en les seves últimes obres. El projecte que duu a terme en el marc de la residència, centrat en la figura dels icebergs, continua movent-se en aquest camp d’interessos.

Francesca Llopis té un especial interès en implicar l'espectador, demanant-li que es posicioni davant l’imaginari del paisatge que l'atrapa en una teranyina poètica.

Entre les seves exposicions i obres més destacades hi trobem l’elaboració del guardó per al “Premi Nacional de Catalunya 2008”; Drums, desire, after summer, en col·laboració am Barbara Held, a l’Experimental Intermedia de Nova York (2008); Fons, forat, figura, a N2 Galería Ignacio de Lassaletta de Barcelona (2008); Flux, a Video Festival CaixaForum de Barcelona (2007); 2 habitacions amb vistes al Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona (2003);Habitaciones con vistas, al Festival Sonar de Barcelona (2002) i Pliegues perforados al Kulturforum de Lübeck, Alemanya (1999).

Biografia escrita l'any 2010