Després de llicenciar-se en belles arts, Martí Anson (Mataró, 1967) ha estat arquitecte (Bon dia, Sala Montcada, Fundació 'la Caixa', 1999/2000 i L'apartament, Galeria Toni Tàpies, 2002), futbolista (L'angoixa del porter al penal, Iconoscope, Montpeller, 2001), director de cinema (Walt & Travis, 2003, realitzat al Wexner Center de Columbus, Ohio, EUA), constructor de vaixells (Fitzcarraldo, 55 dies treballant en la construcció d'un veler Stela 34 al Centre d'Art Santa Mònica 2004/2005), lladre de quadres (Mataró/Mont-real, Circa Gallerie de Mont-real, 2006), paleta constructor d'una rèplica d'un edifici als Estats Units, mirant de contribuir a la preservació del patrimoni local (Martí i la fàbrica de farina, Lucky 7. Biennial Site Santa Fe, 2008, Santa Fe de Nou Mèxic, EUA), transportista que intenta transportar una fàbrica des de la seva ciutat natal fins a Lió (Martí i la fàbrica de xocolata, Rendez-vous 09. X Biennal de Lyon, Frac Villaurbane), i pintor de parets, pintant les parets d'una galeria amb els colors de dos equips de futbol i els seus resultats (El preu dels colors, Galeria Toni Tàpies, 2009-2010). També ha buscat fortuna muntant una empresa de xofers amb la col·laboració de Latitudes (Mataró Chauffeur Service, No soul for Sale, Tate Modern, Londres, 2010), ha treballat per recuperar el mobiliari que va fer el seu pare durant els anys seixanta a la ciutat de Mataró (Joaquimandson, Meessen de Clerq Gallery, Brussel·les, 2011). 

Avui dia es dedica a l'arquitectura recuperant una casa de vacances que va dissenyar el seu pare als anys setanta (Catalan Pavilion. Anonymous architect. Nouvelles Vagues, Palais de Tokyo, París, 2013, Fundació Suñol, Barcelona, 2014, i Beaufort2015 Triennial, Bèlgica, 2015). 

Biografia escrita l'any 2015