Elena Carvajal i Rafael Frazão
www.elenacarvajal.com - www.rafaelfrazao.com
Elena Carvajal i Rafael Frazão són amigues i col·laboradores; es troben en la intersecció entre les arts visuals i les arts performatives, i sintonitzen una sèrie d'afectes compartits relacionats amb les ficcions especulatives, la performativitat de les imatges i les tecnologies DIWO (Do It With Others).
Elena Carvajal, nascuda a Mèrida. És ballarina i coreògrafa resident entre Brussel·les i Barcelona. El seu treball es llisca entre la coreografia i la instal·lació, dedicat al diàleg entre l'escriptura de l'espai i el moviment. En les seves creacions explora la llum, el so, el llenguatge i la imaginació com a figures protagonistes que contribueixen a la creació d'un paisatge. Li interessen les pràctiques compartides i la màgia. Graduada en dansa contemporània pel Conservatori professional de dansa Sevilla. Graduada en el Màster en Coreografia i Performance en la Reial Acadèmia de Belles Arts, ARBA-AQUESTA Brussel·les, ISAC (Institut superior d'Art i Coreografia). Formada en Fàscia-teràpia en la Bodi Mind Academy a Bèlgica. Com performer ha treballat per a Gisèle Vienne (Crowd), Daura García (Somewhere, Two Planets Have Been Colliding for Thousands of Years) en LaVerrière, Fondatio
n Hèrmes, Brussel·les, Fabián Barba-Esteban Donoso en Slugs’ garden Festival Kunstenfestivaldesarts, entre altres. Des del 2020 desenvolupa i comparteix el seu treball amb Fran Martínez, amb el qual ha creat les seves últimes peces: Realment ara no ja no i Somaficción. Col·labora habitualment amb RosanayAris i Maite Álvarez.
Rafael Frazão és artista visual i investigador, Brasiler radicat a Barcelona, llicenciat en Imatge i So per la Universitat Federal de São Carlos al Brasil (2008), va cursar el Programa d'Estudis Independents del MACBA a Barcelona (PEI - 2019/2021).
Treballa en la intersecció entre art, tecnologia i pensament, sobretot des del llenguatge audiovisual. Co-va crear el col·lectiu Casa dona Cultura Digital, referència en la tecnopolítica brasilera de la dècada de 2010; co-va crear i va promoure edicions del festival Baixo Centre, en el marc del moviment pel drets a la ciutat en São Paulo; va articular durant anys la Xarxa Tecnoxamanismo, un projecte d'intercanvi de tecnologies lliures entre pobles originaris al Brasil. Amb el seu productora Films per a Ballar, ha desenvolupat projectes audiovisuals i d'art/tecnologia al llarg de més de 10 anys a la ciutat de São Paulo.
En la seva recerca artística desenvolupa, principalment a partir del vídeo experimental i de les les arts performatives, treballs que orbiten entorn de temes com la cosmopolítica, els estudis multiespècie, la filosofia de la imatge, els somnis i la tecnopolítica. Va exposar els seus treballs en institucions com el MACBA (Barcelona), La Casa Encesa (Madrid), Arts Santa Mònica (Barcelona), Ars Electronica (Àustria), SESC (São Paulo), entre altres. Col·labora constantment en projectes de formació, pedagogies crítiques, tallers i processos col·lectius en art contemporani.
Presentació actualitzada a setembre del 2025