Laia Noal (Barcelona, 1985)
La seva pràctica artística se centra en la investigació de la relació que els humans mantenim amb la natura. Noal treballa a partir de la construcció que fem del paisatge i dels territoris que habitem, investigant de quina manera els intervenim i hi incidim constantment, sigui de manera directa o indirecta.
Partint d'aquest centre d'interès, ha desenvolupat diversos projectes, entre els quals destaquen “Poètiques de la destrucció”, exposat a la galeria Lab36 (Barcelona, 2023), “Jardins sota l'asfalt”, desenvolupat en el marc de Temporals 2023 i exposat a Can Basté, CC Pere Pruna i CC Guinardó (Barcelona) i “8”, exposat a Tinta Invisible (Barcelona, 2024).
Llicenciada en Humanitats (Universitat Pompeu Fabra, 2018) i Graduada en Belles Arts (Universitat de Barcelona, 2019), ha obtingut diverses beques, entre les quals destaquen la Beca del Reial Cercle Artístic de Barcelona (2013) i una beca d’intercanvi per estudiar a la Universitat Cooper Union de Nova York (2017). Ha participat en diverses exposicions col·lectives com “Processos emergents” a la Fundació Felícia Fuster (Barcelona, 2012), “Gear Over” (Nova York, 2017), “Guinovart després de Guinovart”, a l’Espai Guinovart d’Agramunt (Lleida, 2021), “Contemporary Voices 2022”, a Plataforma2 (Barcelona, 2022) i “Aparadors artístics” (Barcelona, 2023). Ha sigut finalista del Premi d’Escultura de la Fundació Vila Casas (2018 i 2021), del Premi de pintura de l’Ajuntament de Canyelles (2018), del “Premi Agbar - Ciutat de Barcelona 2021” (2021), del XXIV Certamen de Pintura Frida Kahlo (2021), i del III Premio Nacional de Pintura Ocaña (2021). El 2021 va rebre el III Premi Internacional Nasevo de la Fundació Ernesto Ventós i el 2023 el quart premi del “XXVI Premio de Artes Plásticas” de la Sala de Arte Brocense.
Presentació actualitzada el setembre del 2024