Lara Martínez (Esplugues de Llobregat, 1989)
Quan tenia 10 anys vaig trobar uns poemes que havia escrit uns anys abans. En veure'ls, em van fer tanta feredat que els vaig estripar. En aquella època m'agradava cremar coses, així que potser els vaig cremar. Aquest record, que abans estava carregat de penediment, ara em resulta més indiferent; tot i així, trobo a faltar aquella jo de set anys que escrivia poemes cursis i que de tant en tant torna a aparèixer.
Em dic Lara Martínez i vaig néixer a Esplugues de Llobregat (Barcelona) el 1989. Amb estudis en disseny gràfic, comunicació i cultura, he treballat al sector artístic-cultural des de diferents rols. Actualment, soc resident a Fabra i Coats: Fàbrica de Creació, i acabo de finalitzar la beca de residència en mediació del Centre d'Arts Santa Mònica (2022-2024).
Vaig començar en l'art com a dissenyadora gràfica, però amb el temps he exercit de productora, tècnica de comunicació, artista, gestora cultural i tallerista. Soc una artista multidisciplinària en el sentit que faig moltes coses alhora sense ser una experta en res. Des de 2015 faig “fanzines”, i al 2023 he publicat el llibre “Diente Muerto” amb la beca d'Escriptura Silvestre d'Hangar i La Escocesa, publicat per Edicions La Escocesa (Barcelona).
Fa temps que recito textos, meus i d'altres, de manera atzarosa. A vegades són poemes, a vegades no. M'agrada treballar de forma austera, reciclant idees i materials sempre que puc. Recentment, he iniciat diferents projectes sonors: Patty i Selma, un DJ set amb Wanda del Rio; Lora, un grup d'improvisació amb Laura Paz; i Bolsa, una banda de no-wave-punk amb Marisa.
Participo en processos de creació dins i fora d'institucions artístiques, fent dibuixos, vídeos, poemes, textos, “performances”, peces sonores, collages... Tot i això, d'entre totes les coses que conec, trio l'estiu (vers de Bruno Soberon, onze anys, Argentina; frase que vaig conèixer gràcies a Tatiana Donoso, que la va escoltar en un “podcast”). A més de l’estiu, m'agrada participar en processos de creació col·lectiva i reunir-me amb gent per aprendre a estar juntes i pensar en com podem fer les coses una mica millor.
Presentació actualitzada el setembre del 2024