Oriol Morales i Pujolar (Figueres, 1990)

Oriol Morales i Pujolar s’ha format en direcció escènica i dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona, d’on n’és graduat, i a la Sala Beckett. Anteriorment, s’havia format en interpretació de text completant el pla d’estudis del Col·legi de Teatre. Es dedica professionalment a la dramatúrgia, la direcció escènica i la docència en l’àmbit de l’escriptura teatral i la interpretació.

Com a creador ha escrit i dirigit els espectacles de creació pròpia Com destruir una casa (Festival Temporada Alta/Sala La Planeta); Articulado ligero (Teatre Tantarantana); Bruels, espectacle guanyador del Premi Adrià Gual (Teatre Lliure/Festival Grec) i Granotes (La Pedrera/Festival TNT/Sala Beckett).

Ha treballat per encàrrec de companyies com Unter den Linden (dirigint Aprendre a nedar, de Sasha Marianna Salzmann, i Amor. Un exercici argumentatiu, de Sivan ben Yishai, ambdues estrenades al Teatre Tantarantana), La Llarga (companyia per la qual va escriure el text Llançament, que va guanyar el Premi de la Sala Sandaru i que va ser estrenat a la Sala La Planeta) i Agitart (companyia amb qui va col·laborar en la dramatúrgia de l’espectacle de dansa Dust, dirigit per Roger Fernández i que es va estrenar a The Place, Londres).

També és autor dels textos Port llevant (Torneig de dramatúrgia del Festival Temporada Alta); Lume (text guanyador d’una ajuda a l’escriptura de la Sala Beckett); A la vall (text mereixedor de l’ajut a la creació Carlota Soldevila que atorga el Teatre Lliure) i Com es moren els ocells (text guanyador de la beca d’escriptura Carme Montoriol de l’Ajuntament de Barcelona).

Ha estat ajudant de direcció d’Helena Tornero als espectacles Kalimat i El Futur, ambdós estrenats al Teatre Nacional de Catalunya, i de Julio Wallovits a l’espectacle Argentinamiento, estrenat a la Sala Beckett.

Des de l’any 2016 fins el 2021 va formar part del consell de redacció de la revista (Pausa.), vinculada a la Sala Beckett. En el sector editorial, ha col·laborat amb l’Editorial Vicens Vives i Enciclopèdia Catalana.

Presentació actualitzada el setembre del 2023