Marina Rubio EN RESiDÈNCiA a l'Institut Infanta Isabel d’Aragó

marinarubio.net

Marina Rubio (Zaragoza, 1986)

A través de la pràctica escultòrica, el treball de Marina Rubio assaja maneres d’ interferir en la lectura de la cultura material, especulant sobre l’origen i la forma de les coses amb les quals compartim la nostra vida quotidiana, així com experimentant amb els processos de transformació vinculats la matèria que les conforma, que habitem i ens construeix. Les seves obres, sovint neixen des de l’estudi d’una materialitat concreta, es mouen entre allò residual, en contraposició a allò construït. Transiten per allò accidental, lúdic o l’atzar, treballant amb processos conscients però que habitualment impliquen una pèrdua de control sobre els resultats.

Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Al 2015 es trasllada a Bilbao, per cursar el màster de Cerámica, Arte y función a la Universitat del País Basc. Fins al 2021 va ser artista resident al centre de producció artística La Escocesa, de l’Ajuntament de Barcelona, on va participar activament a l’associació gestora de l’espai.

Ha exposat a diversos espais del territori, Swab, Artnou, Centre d’Art Contemporani Fabra i Coats, El Born Centre de Cultura i Memòria, Museu Nacional de la Ceràmica i les Arts Sumptuàries (Valencia), Fundació Vila Casas (Palafrugell), CERCO, Sala Juana Francés (Zaragoza), Institut Aragonès d’Art i Cultura Contemporània Pablo Serrano (Zaragoza), Tangent Projects (Hospitalet), Biscaia Aretoa (Bilbao),  Intermediae (Madrid), Biennal de Casablanca, entre d’altres. Ha realitzat projectes educatius en col·laboració amb el CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona), MACBA (Museu d’Art Contemporani de Barcelona),  La Escocesa, el centre de cultura comunitària Harinera (Zaragoza) i altres centres culturals i instituts. Amb el artista Juan David Galindo Guarín, formen el col·lectiu Marco i Guarín, produint obres de gran format que transiten des de l’escultòric a la instal·lació, per parlar de l’obsolescència arquitectònica, la ruïna, l’arqueologia i l’artifici en relació a la producció política de la historia.

Des de 2021, forma part de l’equip del centre d’art Santa Mònica, com a directora tècnica d’exposicions.

 

Presentació actualitzada el setembre del 2023

Institut Infanta Isabel d’Aragó

www.iesinfanta.org

L’Infanta Isabel (Sant Martí de Provençals) va participar en la primera edició d'EN RESiDÈNCiA (2009-2010), de la qual va resultar l'obra “Deu mil hores”, amb Salvador Juanpere. El seu procés de creació va ajudar fixar molts dels elements que han esdevingut característics del programa. Posteriorment, ha acollit les residències d’Antònia del Río (2013-2014), Martí Anson (2015-2016), Tanit Plana (2021-2022) i Paulina Flores (2022-2023). Una vegada més, l’Infanta Isabel torna a participar amb un grup d’alumnes de 4t d’ESO.

/

L'Infanta Isabel d'Aragó va iniciar la seva trajectòria l'any 1962 amb la voluntat de formar els nois i noies de les famílies obreres que s'havien establert al barri -nascut en l'expansió urbanística de Barcelona cap el riu Besòs-. Per la pedagoga i científica Angeleta Ferrer (Barcelona, 1904 – 1992), professora i directora del centre en els primers anys de funcionament, l’Infanta Isabel “ha estat sempre un centre vibrant interiorment, que es renova constantment i que té un desig de superació inestroncable.”

 

Presentació actualitzada el setembre del 2023

Participants

Alumnes de 4t d’ESO 

Professores
Brugués Olivella i Esther Villanueva

Comissariat i coordinació
A Bao A Qu

Direcció
Institut de Cultura de Barcelona i Consorci d’Educació de Barcelona