DE SIS A SIS. ALLÒ QUE NO ES VEU
22 de maig - 7 d’octubre de 2018
Gratuït
ESPAI EDUCART

Després de tot un curs d’exploració, recerca i visites per descobrir el Museu Nacional d’Art de Catalunya en tota la seva complexitat, el 25 d’abril la creadora Mariona Moncunill juntament amb el grup d’alumnes, la seva professora i les persones de l'equip de mediació passen una nit al museu.

Al llarg de tot el procés s'havien anat descobrint i coneixent aspectes ben diferents de la institució i alguns dels seus professionals, i és en aquest moment final que es dissenyen un conjunt d'accions per tal de posar el focus sobre els equips i les tasques considerades com a més invisibles per al públic: la neteja, la seguretat i el muntatge d’exposicions.

De sis a sis és el rastre de l’experiència viscuda des de les sis de la tarda, hora en què el museu tanca les portes al públic, fins a les sis del matí següent, quan el personal de neteja comença el seu torn de feina.
Així van descriure els alumnes les intencions del projecte de la nit al text que van fer per al full de mà que acompanya l’espai:

“Aquesta proposta busca acostar-nos a la cara oculta del museu —com una expedició a la cara oculta de la Lluna—, a partir d’un viatge en la seva nit i en algunes de les coses que aquesta ens permet observar i fer visibles.

El projecte cristal·litza en les tres intervencions dutes a terme entre les sis de la tarda i les sis del matí d’una nit d’abril: una acció performativa a la Sala Oval, el seguiment nocturn de la seguretat del museu i l’observació dels sons nocturns de diferents espais del museu un cop tancats al públic.”

Després de diverses sessions de preparatius inclosa la tarda prèvia a l’acció, es van anar definint les accions que es farien, l’organització dels equips i la distribució de tasques. Des de les deu de la nit fins a la matinada es van portar a terme les tres accions que conformaven el cos del projecte:

Una acció a la Sala Oval amb els carros dels equips de neteja i de transport d’obres d’art. Una coreografia de catorze persones on es posaven en relleu aquestes tasques invisibles amb accions com les d’embrutar/netejar i destapar/tapar que va tenir com a únic públic els vigilants de seguretat que treballaven aquella nit.

L’acompanyament de les rondes dels vigilants de seguretat al llarg de tota la nit, recorrent tant les col·leccions com els espais més desconeguts del museu: soterranis, sales de màquines o reserves d’obra d’art. Mentre una parella d’alumnes seguia la ronda, una altra acompanyava el vigilant de guàrdia a la sala de control, on les càmeres de seguretat enregistren les imatges de tots els espais del museu les vint-i-quatre hores del dia.

Gravació dels sons/sorolls/silencis de diverses sales del museu, entre elles algunes de les més visitades, com la de Sant Climent de Taüll. L’enregistrament amb gravadores d’alta sensibilitat tenia una durada d’entre deu i quinze minuts i es va anar fent en diferents moments de la nit.

El rastre o registre de les tres accions dutes a terme al llarg de la nit es materialitza en format expositiu a l’espai EducArt a través de diversos dispositius: d’una banda, una tria de fotografies dels preparatius; de l'altra, tres peces audiovisuals de les rondes a tres pantalles simultàniament, una tauleta amb auriculars que permetia anar escoltant els diferents àudios de les sales i, finalment, la instal·lació d’un dels carros de muntatge utilitzats en la performance de la Sala Oval amb una fotografia dels carros de neteja al final de l'acció. L'exposició es va presentar en aquest espai el 22 de maig.