Lúa Coderch EN RESiDÈNCiA a l'Institut Montjuïc

El projecte: 41º22'6"N 2º9'33"E

La proposta inicial de Lúa Coderch es va plantejar com un treball entorn de l'atenció, sense saber a priori quin seria el resultat final. Entenent el terme atenció segons les accepcions més comunes, però, sobretot, com a qualitat de la percepció, concentració de l'activitat psíquica, eina de discriminació de la informació, abstracció, reducció, fixació i jerarquia.

D'aquesta manera, durant tota la primera part del curs (fins al desembre aproximadament) es va treballar en el fet d'atendre a qualsevol cosa, fer o prestar atenció, com a individu o com a grup, amb preferència per aquells estats d'atenció; "l'altra" atenció, la fallida, la marginal, amb operatives rares o no subjectes a criteris acceptats d'utilitat o rellevància, per exemple, els dèficits d'atenció, la procrastinació, l'epic fail, l'accident, el xafardeig, la voluntat de desaparèixer, la producció de sinceritat, la decepció, la broma, el frau, entre altres temes.

En l'àmbit metodològic es va establir un conjunt d'eines i dinàmiques (com, per exemple, que a cada sessió algú del grup exercís d'observador o observadora o que s'establissin pactes amb el grup) i es va treballar amb una sèrie de documents (vídeo, àudio, fotografia, ràdio, presentacions, investigacions, mapes conceptuals), cosa que a poc a poc els va anar possibilitant el treball en aquelles qüestions que es volien abordar conjuntament i en les diferents formes en què es podrien traduir aquests interessos.

Pel que fa al paper de l'observador o observadora, a cada sessió algú del grup s'oferia o era escollit per dur a terme un treball d'observació. Es tractava que l'observador pogués portar un registre del que passava a l'aula. Es va intentar que aquesta tasca es desenvolupés distanciant-se de la mirada formal o objectiva (no es va pretendre en absolut un registre del tipus informe), ja que el que es buscava era la varietat de mirades i registres.

Al blog del projecte es poden veure alguns d'aquests registres.

 

Ràdio EN RESiDÈNCiA

Durant el mes de desembre va sorgir la possibilitat de participar en el projecte Ràdio Interval, una activitat en el marc de l'exposició Interval. Accions sonores, presentada a la Fundació Antoni Tàpies (7.11.2014-15.2.2015).

Durant el període de l'exposició, cada dimecres a les 17 hores Ràdio Interval feia un programa de ràdio que s'emetia en directe.

El grup d'EN RESiDÈNCiA va participar concretament en la primera part d'Interval 11 (2015.04.02), amb un programa completament pensat i realitzat pels alumnes i les alumnes.

 

El projecte: 41º22'6 "N 2º9'33" E

L'experiència de la ràdio va servir perquè el grup pogués experimentar que es podia dur a terme un projecte conjunt i es podia presentar davant dels altres.

Després d'aquesta experiència corresponia preguntar-se quin seria el pas següent. Entre algunes idees va sorgir la de construir una càpsula del temps.

Què passa si es crea un receptacle que es redescobrirà al cap de vint anys?

Aquest projecte els va permetre treballar amb una perspectiva temporal que, en certa manera, reprenia "sense voler" la idea inicial de Lúa, el tema de l'atenció. Si bé durant el principi de la residència es va treballar a partir d'una revisió del passat, el projecte de la càpsula del temps va permetre generar expectatives futures des d'un present molt concret (què serà important?, què no ho serà?, quines expectatives tinc?, què vull recordar?, què vull dir-me a mi mateix d'aquí a vint anys?, què vull guardar?).

El treball que es va dur a terme va ser bàsicament la producció d'una peça artística des del rol del productor/artista, tenint en compte el que significa desenvolupar una idea des de la gestió i l'organització, incloent-hi la part pressupostària (des del primer dia de la residència el grup va saber amb quin pressupost de producció es comptava, i de manera consensuada es decidia quants diners es gastaven i en què).

Des de febrer fins al dia de la presentació de la càpsula (4 de juny) es va treballar en el projecte. El contingut de la càpsula havia d'estar format, d'una banda, per produccions conjuntes (un vinil, una edició, unes samarretes) i, de l'altra, hi hauria espais designats perquè cadascú pogués guardar el que personalment desitgés.

Paral·lelament a la realització de totes les tasques van començar les gestions per definir el lloc d'enterrament de la càpsula. Es va proposar que fos a la Fundació Joan Miró, ja que la residència es trobava relacionada amb el cicle d'exposicions "Lesson 0" de l'Espai 13. Es va decidir que la càpsula s'enterraria al jardí que volta l'edifici.

En darrer lloc es va dissenyar una placa que assenyala el lloc de l'enterrament. El nom del projecte, 41º22'6 "N 2º9'33" E, correspon a les coordenades exactes del lloc.

La data escollida per a la presentació del projecte va ser el 4 de juny a les 12 hores. La presentació es va  pensar com un acte festiu, en el qual el grup va parlar del projecte i, posteriorment, es va omplir la càpsula i es va tancar.

Aquest esdeveniment va ser públic, el grup va pensar a incloure la participació de totes les persones assistents i va repartir fulls i sobres perquè poguessin apuntar els seus propis missatges per al futur.