Anna Serrano EN RESiDÈNCiA a l'Institut Montjuïc

“CUANDO HAGO ESTE EJERCICIO ME DAN GANAS DE SOLTARLO TODO EN ESTE PAPEL”

PROJECTE TEATRAL

Amb aquest projecte de residència, la directora teatral Anna Serrano volia crear un espai en què els alumnes i ella poguessin aportar tot allò que coneixien i descobrir tot allò que desconeixien de les arts escèniques. Un espai on investigar noves maneres d’acostar-se al teatre desenvolupant un llenguatge propi. La intenció era

aprofitar el teatre com a canal a través del qual cadascú pogués parlar i expressar-se. Que tots els participants, ella inclosa, fossin poc racionals i molt intuïtius. Poder jugar amb imatges, cançons, textos no teatrals, pel·lícules, Instagram i tot el que sorgís pel camí. Es plantejava la residència com un experiment per als alumnes, però també per a ella mateixa. Els primers mesos, de setembre a desembre, van ser un període de coneixença mútua, entre l’Anna, l’alumnat, els docents i també amb el Teatre Lliure. I, alhora, van ser uns mesos en què es van intentar establir rutines de treball que facilitessin la feina més endavant. D’una banda, doncs, aquests primers mesos l’Anna va presentar la seva feina com a directora perquè els alumnes veiessin el seu estil teatral, no convencional, sobretot pel que fa a la disposició dels espectadors i la relació entre els espectadors i l’espectacle. En els seus muntatges, els dos col·lectius entren en un espai comú que comparteixen en igualtat de condicions. No hi ha diferència entre l’espai del públic i l’espai de la representació. De l’altra, va establir una rutina de treball. La sessió quedava dividida en dues fases: la primera era d’escalfament, en la qual l’Anna proposava uns exercicis que s’anaven repetint en totes les sessions i que servien per escalfar el cos, crear un espai segur i conegut pels alumnes i, sobretot, per entrar de manera col·lectiva a la sessió. A la segona fase, es treballaven exercicis específics relacionats amb el projecte que l’Anna volia desenvolupar. A l’inici eren exercicis més preparatoris; després, exercicis específics per crear material escènic, i al final, ja més encarats a la presentació en si. Entre els exercicis d’escalfament va ser molt important el banc de peixos. Es tracta d’un exercici que es va convertir en una metàfora de la residència: aconseguir moure’s tots i totes d’una manera orgànica i fluida. Aquest exercici es va treballar durant tot el curs i va convertir-se en una escena de la presentació final.

També durant els primers mesos, els alumnes van visitar el Teatre Lliure per conèixer l’equipament que col·labora en la residència i veure també la quantitat de persones i d’oficis que hi ha darrere d’una representació teatral. Que els alumnes veiessin les múltiples i diferents disciplines teatrals i llenguatges escènics ha estat també una de les preocupacions i objectius de l’Anna en tot el procés.

Després de Nadal, amb la rutina ja més integrada i el grup més confiat, l’Anna va poder començar a extreure material escènic dels mateixos alumnes. La seva idea era acabar fent un espectacle teatral de manera col·lectiva a partir del seu propi testimoni. Per aquest motiu, va fer moltes propostes diferents d’on es podien extreure idees, informacions, emocions… Amb i per a l’alumnat. Algunes d’aquestes propostes han estat: explicar una història pròpia de veritat i una de mentida; explicar un somni; fer jocs escènics a partir d’una disfressa, d’una imatge i d’un objecte personal; explicar una història a partir d’imatges del mòbil; dibuixar un mapa personal de cadascú, o fer exercicis escènics a partir de tots els idiomes que sap parlar el grup…

Durant aquest període, convé destacar sobretot l’exercici d’escriptura automàtica que es va anar repetint durant moltes sessions. Després de fer un exercici, l’Anna posava una música i l’alumnat havia d’escriure sense parar tot el que els passés pel cap. Era un moment molt esperat, ja que els permetia tenir un espai d’intimitat dins de la creació col·lectiva i allà realment se sentien lliures per deixar anar els seus pensaments i expressar-se. L’escriptura automàtica ha estat tan important durant el procés que també va convertir-se en una escena de la presentació final.

Durant el segon trimestre, el grup també va fer una sortida important: anar a veure un espectacle dirigit i interpretat per Anna Serrano. Això els va donar moltes pistes del seu estil com a directora, de l’experiència que en té el públic, i els alumnes van entendre moltes de les coses que l’Anna estava treballant amb ells.

Durant la part final de la residència, sobretot al tercer trimestre, l’Anna va posar en ordre tot el material que havia sorgit durant el curs per definir un guió de la presentació pública. I els darrers mesos van estar centrats bàsicament a assajar i donar forma a aquesta presentació, aquest espectacle teatral creat per tots i totes.

El tercer trimestre també es van fer diverses sortides. El grup va anar dues vegades al Teatre Lliure per treballar i assajar l’obra a les instal·lacions del teatre. I també va anar al Lliure a veure un espectacle recomanat per l’Anna: El temps que estiguem junts.

ELS I LES ALUMNES CONEIXEN LA FEINA DE L’ANNA COM A DIRECTORA

Durant la residència ha estat molt important que els alumnes s’acostessin i coneguessin l’estil teatral de l’Anna, perquè s’allunya molt del teatre més convencional. En diverses ocasions, l’Anna ha posat vídeos dels seus espectacles i ha parlat amb l’alumnat de com entén ella el teatre. I també l’alumnat va poder anar al teatre a veure i viure un espectacle dirigit per l’Anna, This is Real Love. Va ser l’1 de març a la Sala Beckett.

Un grup de mares va acompanyar el grup i també va poder conèixer l’Anna: d’aquesta manera, la residència es va fer extensiva a les famílies. Aquest factor ha estat molt positiu i important per a l’Institut. És un dels aspectes que més han destacat des del centre.

VISITA AL TEATRE LLIURE 11/12/2018

Un dels objectius de l’Anna era que els alumnes veiessin la quantitat d’oficis i disciplines que hi ha darrere d’una producció teatral. En aquest sentit, va anar molt bé la visita guiada que els alumnes van fer a les instal·lacions del Lliure, ja que després de ser rebuts per la directora en funcions del Lliure, Clara Rodríguez, van poder visitar totes les instal·lacions acompanyats per personal del teatre: Maria Rosales, regidora, els va parlar de l’organització tècnica a l’escenari; Rai Garcia, director tècnic, els va ensenyar la cabina, els magatzems tècnics i el mecanisme tècnic de sota de la grada; Montse Olivella, cap de sastreria, els va explicar tot el procés de confecció del vestuari i els va ensenyar el taller i el magatzem de sastreria; Olga

Álvarez, productora, els va ensenyar les sales d’assaig i els va explicar tot el procés d’assaig i producció d’una obra, i Ona Campillo, secretària de comunicació, els va explicar tot el procés que fa un espectador des que compra una entrada fins que surt del teatre i com és rebut pel personal d’atenció al públic.

Els alumnes van quedar molt impressionats de la quantitat d’oficis que hi ha darrere d’una obra de teatre. I se’ls van obrir mentalment moltes possibilitats professionals.

L’ALUMNAT VA AL TEATRE LLIURE 22/5/2019

A banda d’anar a la Sala Beckett a veure This is Real Love, dirigida per Anna Serrano, l’alumnat va anar al Teatre Lliure a veure l’espectacle El temps que estiguem junts, recomanat per l’Anna. Es tracta d’un espectacle d’estil molt diferent al d’ella, però nascut d’un procés molt similar al d’En Residència. Això va permetre al grup veure el seu propi procés des de fora. El temps que estiguem junts és un espectacle de creació dirigit per Pablo Messiez i interpretat pels actors i actrius de La Kompanyia Lliure, una companyia formada per actors molt joves que durant dos anys, sota el paraigua del Lliure, han estat treballant en un entorn professional. Aquest muntatge va ser un espectacle de creació que parlava, justament, del temps compartit per un grup de persones. Els alumnes van entendre molt el tema, ja que es corresponia amb el que ells mateixos estaven vivint fent la residència.

ASSAJOS AL TEATRE LLIURE 7 i 21/5/2019

També han estat molt importants els dos assajos previs que els alumnes van fer al Teatre Lliure, ja que els van fer directament al vestíbul, l’espai que Anna Serrano va triar per presentar En Residència.